Aquest dissabte 14 de maig, a 2/4 de 12 del migdia, s'impartirà la conferència Les dones i el franquisme.

Als anys del franquisme la població espanyola es comptava aproximadament per igual entre dones i homes. Tanmateix, només un dels grups era considerat responsable de bes i persones. Les dones, malgrat ser adultes, mai aconseguien la majoria d'edat, ni solcial ni legalment.

Amb paraules de la mateixa conferenciant: La nostra presència en el món, com a dones, arrossega una llarga trajectòria. En algun moment de la història de la Humitat vàrem deixar de ser tractades com a persones per començar a ser-ho com a dones, un tret diferencial que generalment ha perjudicat la nostra vida. Les nostres àvies, conscients d’aquest fet, han mirat de dignificar el nostre gènere tant com han pogut. És el nostre deure aprendre d’elles i continuar fent camí.

La conferència anirà a càrrec d'Eva Pinyol i Llésera, Llicenciada en Antropologia social i cultural per la Universitat de Barcelona i fotògrafa titulada per l’Institut d’Estudis fotogràfics de Catalunya. És autora del Museu de la Dona de Tossa i col·laboradora habitual de la revista Ses Gavarres, sempre amb perfils dedicats a Dones de Tossa.

Aquest dissabte 30 d'abril, a 2/4 de 12 del migdia, s'explicarà la desconeguda història de la participació dels soldats internacionals en els combats de la retirada de 1939 en una conferència que es durà a terme a l'espai del Casal de Jubilats, a la baixada Anselm Clavé.

Actualment, el paper dels soldats de les bri­gades internacionals només es relaciona amb els combats a la batalla de l’Ebre i el seu comiat a Barcelo­na l’octubre de 1938. Malgrat que historiogràficament aquesta és la idea que perviu, nombrosos soldats estrangers no van voler o no van poder tornar als seus paï­sos d’origen. És una història desconeguda que les brigades es van reactivar poc abans de la caiguda de Barcelona i que van col·labo­rar activament en el bloqueig a l’avançada enemiga, combatent allí on les condicions els van ser apropiades.

La conferència la impartiran David Gesalí Barrera, David Íñiguez Gracia, historiadors i especialistes en història aeronàutica a la Guerra Civil, són investigadors del Grup de Recerca DIDPATRI de la UB (Universitat de Barcelona) i d'ADAR (Associació d’Aviadors de la República). Fruit d’una extensa recerca a arxius nacionals i estrangers, són autors de més d’una vintena d’obres: Catalunya any zero (2018), Sota les bombes (2017), Els aeròdroms republicans de Girona (2017), La Guerra Aèria a Catalunya 1936-1939 (2012). Han publicat nombrosos articles i han participat en jornades internacionals, conferències i documentals. Han intervingut en la museïtzació del CIARGA (Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana) a Santa Margarida i Els Monjos o en l’exposició Sota les bombes, de la que en són comissaris. David Gesalí a més és l'autor del número 18 dels PLECS, publicació de l'Arxiu Municipal de Cassà, titulat l'Aeròdrom 317 i que és fruit de la seva investigació sobre el funcionament de l'aeròdrom de Cassà durant la Guerra Civil.   

A la fotografia Pavel Antos, brigadista internacional mort a Cassà de la Selva (AMCS. Michal Revilak)

S'han exhaurit les entrades a la visita teatralitzada que es durà a terme aquest diumenge 24 d'abril, a les 11 del matí. Es tracta de la ruta teatralitzada Cassà Medieval a càrrec dels “Guies Uficials”. La sortida es farà des de la plaça de Sant Pere, davant de l’església, i en Fonsu i la Remei ens acompanyaran pel casc antic de Cassà amb l’objectiu d’acostar la història medieval de Cassà a un públic familiar. El relat està basat en el llibre, editat per l’Ajuntament de Cassà amb la col·laboració de la Diputació de Girona, titulat “Una jornada particular. Cassà 1320” de l’autor Elvis Mallorquí. Aquesta obra es va publicar el desembre del 2021 i davant de l’èxit obtingut se n’ha fet una segona impressió. El  punt de partida del llibre és l’arribada de Pere Canut a Cassà de la Selva, entre 13 i el 17 d'abril de 1320 i la resposta dels cassanencs a un qüestionari proposat pel bisbe que ens descobreix com era Cassà al segle XIV. Un conjunt urbà reduït al voltant de l'església, on es reunia l'antic govern local, on es feien transaccions comercials, on la diferència de poder entre senyors eclesiàstics i seglars s'anava consolidant i un escenari d'intrigues i d'amants de clergues i pagesos. En Fonsu i la Remei ens acompanyaran pels carrers, faran entrevistes a personatges de l’època i fins i tot s’atreviran amb musicals per  mostrar-nos una història ... que s’assembla molt més del que podem pensar en l’actualitat.

Peu de foto: (AMCS/Fons patrimonials. Fons Frigola. Autor desconegut)

La conferència “Les brigades internacionals i la batalla per Catalunya” que s’havia d’impartir aquest dissabte 16 d’abril a les 11:30 al casal de jubilats s’ha posposat al dissabte 30 d’abril a les 11.30. Aquest acte orma part del IV  cicle de conferències que porta el nom I després de la guerra què organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS). Els conferenciants seran David Gesalí i David Íñiguez historiadors i especialistes en història aeronàutica a la Guerra Civil, investigadors del Grup de Recerca DIDPATRI de la UB i de l’Associació d’Aviadors de la República, ADAR.

Dissabte 2 d’abril a les 11:30, al pati de can Trinxeria, es presentarà el número 19 de la revista Descobrim que estarà dedicat a les llevadores. La publicació està editada pel Grup de Recerca i Estudis Cassanencs amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal i apareix en suport paper a la revista Llumiguia i posteriorment de manera digital a cassaarxiu.cat i a greccassa.cat. Aquest número és el resultat de la recerca que ha fet Dolors Rubirola, qui ha posat al descobert la primera petja documental d’una llevadora a Cassà l’any 1701 i qui ha posat sobre la taula la importància dins la societat d’aquest col·lectiu. Com la mateixa autora escriu en l’opuscle “hi ha hagut moments en la història que les llevadores han estat mal vistes per considerar-les dones avançades, amb poder i que se sortien de la norma d’estar-se a casa”.

Fotografia: La Dolors Ribot, a l’esquerra, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1926 (Arxiu familiar)