Lluís Sales i Favà és l’autor del llibre: Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera, 1330-1395 editat pel CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) que es presentarà aquest diumenge 23 d’abril a les 5 de la tarda a l’auditori de la Sala Galà. L’autor és especialista en el segle XIV i és conegut pels cassanencs per articles i conferències que ha fet sobre el castell de Cassà de la Selva i la violència a Cassà en el segle XIV. En aquest llibre continua fent recerca en aquest segle que ha resultat molt prolífica per a la història de Cassà de la Selva de d’un punt de vista molt diferent a l’habitual. En el llibre s'hi descriuen els recursos financers posats a l'abast de les classes populars - la gent més humil i s'hi explica l'accés d'aquests actors a diferents
mercats: el del diner, el de les terres, el de les vitualles o el del bestiar. Durant la baixa edat mitjana, la baronia comptava amb tres nuclis de població agrupats: Caldes de Malavella, Llagostera i Cassà de la Selva. En aquesta darrera localitat, a mitjan segle XIV, s'hi localitza un individu anomenat Bonanat Alagot, que era tractant de bestiar i s'havia establert a la cellera (el centre de la localitat).
Durant les dècades centrals del segle es va convertir en el principal proveïdor d'ases i de bous del mercat local, i també del de Caldes de Malavella. Abastia famílies de diferents localitats del nord del pla de la Selva, de les quals captava l'interès a través d'operacions mitjançant les quals solia cedir, alhora, un préstec de diners i un animal. L'èxit comercial d'Alagot li va obrir les portes d'altres negocis (el mercat dels diners, potser també el dels productes
agrícoles) i va enlairar la família a una posició rellevant en l'estructura socioeconòmica de la comunitat
Una de les figures femenines a revindicar és la de Pilar Vilaret i Puig, nascuda a Gunyoles el 1868 i que va arribar a Cassà de la Selva el 1887 als 19 anys quan es va fer fundar l'escola Vilaret que estava dirigida pel seu pare. Quan el seu pare va morir el 1901 va ser ella que va prendre el relleu al capdavant de l'escola, i va ser durant la seva direcció que es varen introduir molts elements renovadors, entre els quals la publicació del periòdic escolar anomenat Ecos Juveniles. Una altra dona també digne de destacar dins l'escola Vilaret és la Teresa Pijoan Pi que va nèixer a Bellcaire i va arribar a Cassà el 1894 per excercir de mestre a l'escola Vilaret. Després de la mort de la Teresa, el 1934, l'escola va tancar però la seva petja va ser prou important com per què l'Ajuntament la declarés filla adoptiva de Cassà de la Selva lany 1932. A l'arxiu Municipal tenim prou documentació com per treballar aquestes dues figures: conservem una col·lecció original de Ecos Juveniles (que també es poden consultar online a https://www.bibgirona.cat/regira/) on els alumnes (nois i noies) i els professors hi escrivien i també hi ha la correspondència epistolar que va mantenir Enric Roca Bota amb la pedagoga Pilar Vilaret. Val a dir una altra dona destacable, en aquest cas en el camp de les arts, La pintora cassanenca Lluïsa Botet (1884-1951), va ser una de les deixebles de Pilar Vilaret.
A l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva hi ha altra documentació per iniciar estudis per reconstruir la història de les dones a Cassà. Una mostra d'aquesta documentació que hi ha l'arxiu la podem descobrir a la pàgina web de la Generalitat https://xac.gencat.cat/ca/dones-i-arxius/index.html. Entre la documentació hi ha: la del Sindicat el Porvenir en relació amb la vaga del suro del 1919 on es discutia sobre els jornals mínims dels treballadors diferenciant els sous de les dones i els dels homes; documentació de la comunitat religiosa i la seva relació amb l'hospital de pobres de Cassà; entrevistes a setze cassanenques que parlen de diferents àmbits del poble; sense oblidar la documentació pròpia de l'Ajuntament durant l'època en què M. Dolors Godoy en va ser la primera alcaldessa de la democràcia. I per acabar la lectura dels articles sobre les dones publicats en els periòdics local l'Horitzó i Ecos Juveniles ens fan una radiografia del que significava ser dona en els primers anys del segle XX i en els anys trenta.
Aquest any 2022 s'ha implementat un gestor documental per tal de garantir que els expedients i documents que ha generat o rebut l'Ajuntament de Cassà de la Selva es mantinguin íntegres, fiables, autèntics i accessibles al llarg del seu cicle de vida. Aquesta implantació ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. El cost total de la implementació ha estat de 26.000 €, la Generalitat de Catalunya ha atorgat una subvenció de 10.406 € i la Diputació de Girona per la seva banda 3.181,45 €.
Pel diumenge 6 de novembre de 2022, a 2/4 de 10 del matí, el servei d'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, ha organitzat una visita de descoberta a les fites termeneres de Cassà. La passejada estarà guiada per Joaquim Mundet i Xavier Niell, autors del volum número 5 de la col·lecció “Toponímia dels Veïnats de Cassà”, dedicat al Termenal, editat per l'Ajuntament de Cassà de la Selva i el suport de la Diputació de Girona. Les fites que marquen el territori de Cassà són unes grans desconegudes per la majoria de ciutadans però el seu coneixement és l'únic que assegurarà la pervivència d'úns límits que han anat canviant en cada Termenal que s'ha oficialitzat i que ha significat la pèrdua de territori cassanenc. Algunes d'elles es troben en llocs de grans panoràmiques, mentre que d'altres estan ocultes entre la vegetació amb mides modestes però amb el nom inscrit a la pedra de totes les maneres possibles.
Informacions pràctiques:
El punt de trobada és en el mas Cubell, a l'encreuament amb la pista en direcció a Els Metges.
Cal que els participants portin vehicle propi, aigua i esmorzar. Es farà una aproximació en vehicle per pistes no asfaltades cap l'era de la Llaca i després cap a la riera Verneda i el recorregut que es farà a peu serà aproximadament d'uns quatre quilòmetres. La durada total de l'activitat serà aproximadament de tres hores.
El diumenge 9 de d'octubre a 2/4 de 10 del matí l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS) us proposa un viatge al passat per descobrir elements del paisatge i del patrimoni d'un dels veïnats amb més personalitat i més història de Cassà de la Selva. Es tracta d'una activitat complementària a la presentació del llibre Esclet que s'havia de dur a terme el dia 19 de juny i que es va suspendre per l'onada de calor que patíem en aquells moments. Aques volum forma part de la col·lecció Toponímia dels veïnats de Cassà, publicat per l'Ajuntament de Cassà i dels autors Joaquim Mundet i Xavier Niell. La mateixa denominació d'Esclet ja recull un topònim exclusiu a Catalunya que significa roureda i és que aquest llibre recull una vintena de rouredes que s'han convertit en el testimoni mut d'un paisatge perdut a l'igual que els topònims que fan referència a vinyes, a basses, a nòries, o a cementiris.... Però també trobarem topònims que estan ben vius, alguns dels quals corresponen a elements patrimonials de les magnifiques masies que encara es conserven. No en va a Esclet en el segle XIV ja hi havia trenta masos alguns dels quals tan impressionants com la casa fortificada de la Vilabella, el mas Frigola, can Gruart, els mas Oller o el mas Barnés. Els autors del llibre, , ens recordaran in situ els elements del paisatge i els elements patrimonials d'aquest veïnat singular, en un acte organitzat per l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que ha comptat amb la col·laboració de La Colla. L'acte sortirà de l'aparcament habilitat a l'entorn de Sant Vicenç d'Esclet i es recomana que els assistents portin aigua i barret per protegir-se del sol.
Fotografia: AMCS/Col·lecció TAI. Autor: Enric Genoher