El dissabte 24 de setembre, dins de la programació de santa Tecla, es farà la presentació del catàleg online de la col·lecció de Pergamins de can Frigola. L’any 2018 varen ingressar a l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS) més de dos-cents pergamins que es conservaven al palau Salvà (conegut com can Frigola) del carrer d’Avall, el més antic dels quals data de l’any 1145 i que s’ha convertit en el document més antic que conserva l’Arxiu Municipal. Gràcies a la voluntat de la família aquests pergamins es custodien en el dipòsit de l’arxiu i s’han digitalitzat, transcrit i sistematitzat en una base de dades que a partir del dia 24 de setembre serà pública i consultable online i des d’on es podran visualitzar tant les transcripcions com les digitalitzacions. D’aquesta manera l’arxiu municipal fa un pas més per acomplir dos dels seus objectius: preservar la documentació del municipi i fer-la assequible als ciutadans. Per assolir aquest objectiu ha comptat amb la col·laboració inestimable de l’investigador cassanenc Joaquim Mundet que n’ha fet la transcripció. L’acte estarà presentat pel doctor en història Elvis Mallorquí i comptarà amb la participació de l’arxivera Núria Casellas que n’ha fet la catalogació i amb el mateix Joaquim Mundet. Aquest projecte ha obtingut subvencions de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. L’acte es durà a terme a l’espai del Casal de Jubilats el dissabte 24 de setembre a 2/4 de 12 del migdia.
Ateses les altes temperatures d'aquests dies ajornem la ruta guiada a pels topònims d'Esclet que s'havia de fer demà diumenge. Properament s'anunciarà la nova data.disculpeu les molèsties que aquest canvi us haginocasionat
El diumenge 19 de juny a les 10 del matí l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS) us proposa un viatge al passat per descobrir elements del paisatge i del patrimoni d'un dels veïnats amb més personalitat i més història de Cassà de la Selva. Es tracta d'una activitat complementària a la presentació del llibre Esclet, dins la col·lecció Toponímia dels veïnats de Cassà, publicat per l'Ajuntament de Cassà i dels autors Joaquim Mundet i Xavier Niell. La mateixa denominació d'Esclet ja recull un topònim exclusiu a Catalunya que significa roureda i és que aquest llibre recull una vintena de rouredes que s'han convertit en el testimoni mut d'un paisatge perdut a l'igual que els topònims que fan referència a vinyes, a basses, a nòries, o a cementiris.... Però també trobarem topònims que estan ben vius, alguns dels quals corresponen a elements patrimonials de les magnifiques masies que encara es conserven. No en va a Esclet en el segle XIV ja hi havia trenta masos alguns dels quals tan impressionants com la casa fortificada de la Vilabella, el mas Frigola, can Gruart, els mas Oller o el mas Barnés. Els autors del llibre, , ens recordaran in situ els elements del paisatge i els elements patrimonials d'aquest veïnat singular, en un acte organitzat per l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que ha comptat amb la col·laboració de La Colla. L'acte sortirà de l'aparcament habilitat a l'entorn de Sant Vicenç d'Esclet i es recomana que els assistents portin aigua i barret per protegir-se del sol.
La llarga història dels noms dels carrers
Vols saber per què i des de quan el teu carrer porta aquest nom?. Vols saber si el teu carrer s'havia anomenat d'una altra manera?. A la pàgina web de l'AMCS (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva) cassaarxiu.cat podràs trobar-hi la resposta a partir del dilluns de la Festa Major ja que hem preparat una base de dades amb la informació necessària. El contingut l'ha elaborat l'historiador Xavier Niell i el disseny i visualització de la base de dades ha estat a càrrec del servei d'informàtica i comunicació de l'Ajuntament de Cassà de la Selva. En aquest treball, que es presentarà el diluns 13 de juny a les sis de la tarda a can Trinxeria, s'han inclòs les actes del Ple de l’Ajuntament que han referendat tant les denominacions com les modificacions, i hem incorporat un mapa de localització per tal de fer més visible la ubicació dels noms antics. Com a curiositat hem localitzat un carrer del Call, l'actual carrer Avall, que apareix mencionat en un document del segle XVIII procedent del fons Oller que es conserva a l'arxiu gràcies a una donació.
No podem oblidar que aquest estudi ha pres com a base altres estudis que han fet investigadors i ciutadans que han estudiat l’evolució dels noms de carrer de Cassà. Podríem parlar de molts noms però ara i aquí esmentarem els dos que els han tractat amb més profunditat: el que va fer Joan Maymí i Carme Porcell en el seu treball, inèdit, que porta per títol “Toponímia urbana – carrers de Cassà”, que varen realitzar a l’entorn de l’any 1990, i el de l’Anna Artigas, amb el treball "Els noms dels carrers de Cassà de la Selva”. Aquests treballs i d'altres que també fa referència a l'evolució dels carrers els podeu consultar a la sala de consulta de l'AMCS.
Cal dir que un dels motius pels quals s'ha fet aquest estudi i pel qual es difòn a través de la pàgina web és per la necessitat de donar resposta a les nombroses consultes que els ciutadans fan a l’AMCS en referència a l'evolució dels noms de carrers de Cassà. Una quantitat important la formen les peticions de ciutadans per fer tràmits notarials en els quals es necessita la constatació dels canvis de noms de carrer; una altra que també representa una xifra important és la demanda de coneixement dels noms actuals dels carrers quan s'emprenen estudis històrics; i evidentment un altre gruix notable és per respondre a la curiositat dels ciutadans de conèixer els noms dels carrers en èpoques passades.
Fotografies: Llumiguia
Aquest dissabte, dia 11 es realitzarà l'última conferència del IV cicle de conferències organitzat per l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva I, després de la guerra què? que han comptat amb una notable presència de públic. El títol de la conferència originària era "exili i repressió" però per problemes aliens a l'organització només es podrà fer la part que correspon a l'exili a càrrec de Jordi Gaitx i més endavant reprendrem la part corresponent a la repressió. Jordi Gaitx ens parlarà de l'exili de quan la Guerra Civil va partir el país en dos, el cor dels republicans a bocinets i l’exili era la única sortida si volien evitar mals majors. Aquest exili afectà bona part de la classe política que havia sustentat el règim de la Segona República, però també població civil de Cassà que havia participat en els actes revolucionaris de l’estiu de 1936, o soldats de l’exèrcit republicà que, als primers moments, van passar a França amb la Retirada. L’exili suposà, en primer lloc, un règim de concentració en camps o en centres específics, a França. Després es va veure embolicat per la Segona Guerra Mundial, fins i tot alguns exiliats van haver de patir els rigors del règim nazi. Altres pogueren escapar a països llatinoamericans, sobretot, i refer les seves vides. Pocs tornarien, amb el restabliment de la democràcia.Jordi Gaitx és llicenciat en Història i graduat superior en Arxivística i Gestió de Documents. Ha investigat temes relacionats amb la historia social i política del segle XX. És autor dels llibres Itineraris de la Retirada. Museu Memorial de l’Exili, L’Exili del Baix Empordà al 1939, curador de Josep Irla i Bosch. Memòries d’un president a l’exili i de Memòria de la República i la Guerra Civil. El testimoni de Lluís Ros Medir (1932-1938), coautor de La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939) i coordinador d’Agustí Calvet i Pascual “Gaziel” (1887-1964). Periodista i escriptor guixolenc, entre d’altres. Treballa de tècnic arxiver a l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, és professor associat de la Universitat de Girona i membre del grup de recerca Història, Memòria, Identitats de la Universitat de Girona i del Consell Científic i Pedagògic del Museu Memorial de l’Exili.