La conferència “Les brigades internacionals i la batalla per Catalunya” que s’havia d’impartir aquest dissabte 16 d’abril a les 11:30 al casal de jubilats s’ha posposat al dissabte 30 d’abril a les 11.30. Aquest acte orma part del IV cicle de conferències que porta el nom I després de la guerra què organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS). Els conferenciants seran David Gesalí i David Íñiguez historiadors i especialistes en història aeronàutica a la Guerra Civil, investigadors del Grup de Recerca DIDPATRI de la UB i de l’Associació d’Aviadors de la República, ADAR.
Dissabte 2 d’abril a les 11:30, al pati de can Trinxeria, es presentarà el número 19 de la revista Descobrim que estarà dedicat a les llevadores. La publicació està editada pel Grup de Recerca i Estudis Cassanencs amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal i apareix en suport paper a la revista Llumiguia i posteriorment de manera digital a cassaarxiu.cat i a greccassa.cat. Aquest número és el resultat de la recerca que ha fet Dolors Rubirola, qui ha posat al descobert la primera petja documental d’una llevadora a Cassà l’any 1701 i qui ha posat sobre la taula la importància dins la societat d’aquest col·lectiu. Com la mateixa autora escriu en l’opuscle “hi ha hagut moments en la història que les llevadores han estat mal vistes per considerar-les dones avançades, amb poder i que se sortien de la norma d’estar-se a casa”.
Fotografia: La Dolors Ribot, a l’esquerra, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1926 (Arxiu familiar)
El dissabte 12 de març la conferència titulada La societat hiperritualitzada dins del cicle de conferències de l'Arxiu Municipal, I després de la guerra, què? torna a la seva ubicació habitual a l'espai del Casal de Jubilats, al carreró Anselm Clavé
Després de la Guerra Civil 1936-1939 s’experimentà una tendència involutiva que consistí en tornar a situar el fet religiós al centre de la vida de pobles i ciutats per convertir-se en un instrument de control social. La societat hiperritualitzada dels anys de Postguerra permet reflexionar sobre un fenomen amb tradició històrica i ramificacions diverses a nivell internacional, molt útil per contextualitzar l’emergència de l’anticlericalisme i la iconoclàstia contra les institucions eclesiàstiques en certs moments històrics.
El conferenciant d'aquest mes és Josep Maymí, doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Maymí ha col·laborat en diferents accions de l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, ha estat l'autor del llibre Josep Dalmàs, un model de gestió política, que va editar l'Ajuntament de Cassà dins la col·lecció Manuel Tolosà i va ser també l'autor de la gènesi de l'arxiu sonor de l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, mitjançant una compilació d'entrevistes a cassanencs.
En la documentació de l’arxiu municipal localitzem la primera dona que es va presentar a unes eleccions municipals: Vicenta Vidal Roca. Concretament es va presentar per a la Coalició Republicana d’Esquerres, proposada pel Centre Unió Republicana, a les eleccions municipals de l’any 1934. Tot i que la Coalició va guanyar les eleccions ella va ser designada consellera suplent atès que es va presentar en l’últim lloc de la llista. Malgrat tot va continuar tenint un paper més o menys actiu atès que el maig de 1935 va signar al costat d’altres regidors una carta mostrant la seva oposició a les noves ordres governamentals que no restituïen els ajuntaments elegits democràtics després dels fets d’octubre del 1934.
La Vicenta havia nascut en una família culta i burgesa de Cassà. Era la filla del que va ser alcalde Francesc Vidal Saló i es va casar amb el jutge Ceferí Pla Camps. Va ser alumne de la prestigiosa escola cassanenca coneguda popularment com a Escola Vilaret i va escriure articles a la revista escolar Ecos Juveniles. Més tard va publicar un article a la revista Horitzó glossant la figura de la mestre Teresa Pijoan i un altre titulat Fantasies i realitats publicat el 7 de setembre de 1935 que resultava premoritori “les noves que de molt temps porten els periòdics cada vegada són més intraquil·litzadores. Totes les nacions s’armen tant com poden per ésser potents i abatre l’enemic. No els fa res que els manqui la raó: la força els menarà a la victòria...”. Quatre anys més tard emprenia camí cap a l’exili a França, on hi restaria durant uns anys.
A la fotografia es pot veure la Vicenta Vidal i el seu marit Ceferí Pla en la reproducció d'una fotografia donada a l'arxiu per Neus Heras.
El dissabte 12 de març la conferència titulada La societat hiperritualitzada dins del cicle de conferències de l'Arxiu Municipal, I després de la guerra, què? canvia d'ubicació i en comptes de celebrar-se a l'espai del Casal de Jubilats es farà a l'auditori de la Sala Galà, al carrer del Molí, 9.
Després de la Guerra Civil 1936-1939 s’experimentà una tendència involutiva que consistí en tornar a situar el fet religiós al centre de la vida de pobles i ciutats per convertir-se en un instrument de control social. La societat hiperritualitzada dels anys de Postguerra permet reflexionar sobre un fenomen amb tradició històrica i ramificacions diverses a nivell internacional, molt útil per contextualitzar l’emergència de l’anticlericalisme i la iconoclàstia contra les institucions eclesiàstiques en certs moments històrics.
El conferenciant d'aquest mes és Josep Maymí, doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Maymí ha col·laborat en diferents accions de l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, ha estat l'autor del llibre Josep Dalmàs, un model de gestió política, que va editar l'Ajuntament de Cassà dins la col·lecció Manuel Tolosà i va ser també l'autor de la gènesi de l'arxiu sonor de l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva, mitjançant una compilació d'entrevistes a cassanencs.