La primera ubicació que coneixem de la documentació de l’arxiu data de l’any 1868 i es trobava al costat i damunt de la sagristia. Des d’aquí la documentació es va traslladar al nou edifici de l’Ajuntament, a la plaça de la Coma, que s’havia començat a construir en els anys quaranta del segle XIX. En aquest nou lloc, la documentació s’hi va conservar prop d’un segle fins que es va traslladar a l’edifici de can Nadal a finals dels anys vuitanta del segle XX. En el projecte de rehabilitació de can Nadal, de l'any 1985, es va preveure la construcció d'un dipòsit d'arxiu al soterrani. Era un espai, de 34'328 m2, que s’havia de compartir entre el despatx de l’arxiver i uns armaris compactes que permetien la conservació de 150 metres lineals de documentació. L’augment de la documentació generada per l’Ajuntament i l'increment de les donacions a l'Arxiu van fer de seguida petit el dipòsit. Durant la darrera dècada del segle XX en el dipòsit d'arxiu de can Nadal es va dipositar la documentació municipal més recent, mentre que la resta es va repartir entre diferents espais municipals: a la Torre Salvana, on hi havia un petit gruix de documentació administrativa i el fons de l'empresa Duran, i la segona planta de la plaça de la Coma, on estava instal·lat l'Arxiu Històric. Posteriorment la documentació que es trobava a la Torre Salvana es va traslladar a la Casa de Cultura Manuel Tolosà, mentre que la documentació històrica va continuar al segon pis de la plaça de la Coma.

 AMCS/Autor: Santi Olivera

La dispersió de la documentació dificultava el seu control i la inexistència d'una sala de consulta evidentment obstaculitzava l’accés a la documentació per part dels ciutadans. Aquests dos problemes es varen resoldre amb la construcció d’un nou edifici de serveis municipals, situat al costat mateix de can Nadal. Aquest nou edifici es va dotar amb un dipòsit d'arxiu, inaugural el 1999, equipat amb armaris compactes, que garanteix la conservació de més d'un quilòmetre de documentació i dos armaris horitzontals per a plànols amb quaranta calaixos i una sala de consulta pensada especialment per a les necessitats dels usuaris.

La relació més antiga de documentació que s’ha localitzat és de l'any 1899 i un dels llibres més antics que es conserven és el llibre de talles i definicions de l'any 1710.

El servei d'Arxiu requereix d'un professional per tal de gestionar-lo amb les millors garanties d'èxit. Des de mitjan de la dècada dels vuitanta aquesta tasca ha estat confiada als arxivers i en anterioritat a aquestes dates el secretari era qui havia de tenir cura de la documentació municipal. A Cassà hi ha dos exemples del treball dut a terme per dos secretaris. En primer lloc,  Miquel Juanola, en els anys cinquanta del segle XX, que va difondre públicament i mitjançant la revista Llumiguia nombrosos documents de l'Arxiu i, en segon lloc, Gervasio González, que va fer una proposta de classificació de la documentació administrativa en els anys setanta del segle XX.

Amb l'arribada de Cassà de la Selva als 10.000 habitants l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva va integrar-se d'ofici en el Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC) amb el número de registre RAC-0166 amb data d'inscripció de dia 29 d'octubre de 2010.

 Estat de la documentació abans del trasllat al nou arxiu (AMCS)

Per a saber-ne més:

GRAU i FERRANDO, Dolors: Papers que fan història, Plecs núm. 1, Ajuntament de Cassà de la Selva 1999.