Aquest dissabte a les 11:30 a l’espai del casal de jubilats, al carrer Anselm Clavé, el doctor en història Jordi Pons Pujol impartirà la conferència les víctimes dels camps nazis, dins el cicle de conferències I després de la guerra, què?, organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.

L’exili republicà a França del 1939 viu el seu episodi més tràgic amb els refugiats capturats per l’exèrcit alemany el juny de 1940 i la seva deportació al camp nazi de Mauthausen. Tres cassanencs hi són deportats a principis de 1941. Tots tres hi moren a finals d’any. Un altre cassanenc serà capturat més tard i emprat com a mà d’obra esclava al III Reich. I un darrer, Soler i Artau, resistent, serà arrestat per la Gestapo i deportat a Neuengamme. Sobreviu, però l’exili esdevé permanent.  

Jordi Pons és autor d’una tesi doctoral sobre la política francesa respecte la Catalunya espanyola, ha fet recerques sobre deportats catalans als camps de concentració nazis, contribuint a la iniciativa de col·locació de llambordes stolpersteine. L’interessen l’exili català republicà a França i els processos de memòria històrica europeus. Forma part de l’Associació Memòria i Història de Manresa (memoria.cat).

Aquest diumenge 23 de gener a les 11 del matí, dins la programació de la festa de Sant Vicenç d’Esclet, i en l’entorn de l’ermita del mateix nom, es presentarà el volum 6 de la col·lecció de toponímia dels veïnats de Cassà de la Selva que està dedicat a Esclet. En un principi després de la presentació s’havia de fer un recorregut pel veïnat conduït pels autors però aquest s’ha ajornat, en una data que es confirmarà posteriorment.

La presentació anirà a càrrec del doctor en història Elvis Mallorquí, expert en història rural i especialitzat en època medieval i qui recentment ha publicat Una visita particular. Cassà de la Selva 1320, editat també per l’Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l’Arxiu Municipal.

En total els autors, Quim Mundet i Xavier Niell, han recollit sis-cents trenta topònims, la història i la localització dels quals es pot reseguir per mitjà de fitxes individuals i per un mapa que s’adjunta amb el llibre. D’entre aquest topònims el mateix d’Esclet, un topònim exlusiu de Cassà, i que significa roureda. Aquest significat ja ens dona d’una pista d’un dels elements que es pot coneìxer amb la lectura del llibre: la gran transformació del paisatge que abans estava exquitxat d’imponents rouredes com la d’en Sacot que va ser arrancada en els anys quaranta.

En aquest llibre hi trobareu un inventari exhastiu de la toponímia actual i històrica, feta a partir de la consulta de centenars de documents d’arxius públics i privats, entre els quals hi ha els fons patrimonials Oller i Frigola que estan dipositats a l’arxiu gràcies a donacions efectuades. I com no aquest corpus s’ha bastit també per mitjà de les nombroses entrevistes fetes amb els seus veïns i d’altres persones que han tigut relació amb aquest territori.

Esclet és un dels veïnats més antics de Cassà de la Selva i ja apareix documentat en el segle X i en el llibre a part l’estudi dels topònims descobrireu quins són els orígens del veïnat d’Esclet i dels seus masos, que en el segle XIV ja ascendien a trenta, el traçat dels seus cursos d’aigua, la vegetació, els camins i comunicacions. I, com no podia ser d’una altra manera, trobarem en un capítol individualitzat la història de la masia fortificada de Vilabella i l’ermita de Sant Vicenç que varen tenir un gran protagonisme en època medieval. I, finalment també descobrirem que l’Esclet actual ha absorvit una part de l’antic veïnat medieval que era conegut amb el nom de Parades.

Els volums anteriors d’aquesta col·lecció estaven dedicats al veïnat de Llebrers, Sangosta, Mosqueroles i Mont-roig, Serinyà i el Termenal de Cassà.

El llibre ha estat editat per l’Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l’Arxiu Municipal i ha compat amb el suport de la Diputació de Girona i la col·laboració del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC).

L’Ajuntament de Cassà de la Selva va rebre l’any 2021 una subvenció per part de la Generalitat de Catalunya per a la revisió dels instruments de descripció de l’arxiu, dins la línia de subvencions que ofereix als ajuntament per a la l'elaboració i la millora d'instruments de descripció custodiats en arxius.

El resultat més destacat de la revisió del fons documentals inventariats, ha estat la descoberta de que alguns fons d’entitats que s’havien tractat de manera independent en realitatcorresponien a un únic fons, resultat de l’agrupació i/o la fusió de diferents associacions. Un clar exemple d’aquest procés és el fons La Mutualitat Cassanenca que era hereva de sis entitats: “Immaculada Concepción de María” (1856-1900), la “Bienhechora” (1891-1900), la “Fraternal Cassanense” (1900-1937), “Montepío Alemany” (1901-1937), “Mutualidad Femenina” (1926-1937) i la Germandat Sant Martí (creada en una data indeterminada a la primera època del franquisme). Amb aquesta revisió s’ha constatat que  l’any 1937 l’Ajuntament de Cassà de la Selva va promoure  la fusió entre les tres entitats mutualistes existents en aquell moment: la “Fraternal Cassanense” (constituïda a partir de la fusió de la “Bienhechora” i la “Inmaculada Concepción de María”), la “Mutualidad Femenina” i el “Monte-Pío Alemany ambos sexos”. Tot i que la documentació del fons és molt fragmentada es pot veure com l’entitat resultant de la fusió agafa el nom de Mutualitat Cassanenca i en una data indeterminada de la primera època del franquisme és anomenada “Sociedad de Socorros Mútuos San Martín”.

Amb la posada a l’abast dels ciutadans d’aquests instruments l’Ajuntament de Cassà de la Selva fa un pas endavant en la transparència i en la millora dels serveis públics. El resultat de la intervenció es pot consultar en el cercador de documents d’arxiu Arxius en línia, per mitjà de la web http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat. Concretament són accessibles els els inventaris i fitxes de descripció següents: Fons empresarials: Can Serra, can Limbo, Sindicat Agrícola, Anisats Duran, Transports Domingo, Figueres-Dausà. Fons d’entitats: “Jefatura Local de Falange Española Tradicionalista i de J.O.N.S.”, Grup de Recerca i actuació en minories culturals-GRAMC, Comissió Ciutat Pubilla, Amics de la Sardana, La Protectora, La Voluntaria, Casino la Industrial, Mutualitat Cassnenca, Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer, Casal Familiar). Fons institucionals: Sometent de Cassà de la Selva. Fons patrimonials: Família Carreras, Cal Sillé, can Trinxeria, Esteve Vilallonga, Oller, Vilahur Casellas, Frigola, Vall-llobera. Fons personals: Josep Bosch, Enric Genoher, Hermenegild Roura i Toneu, Manuel Tolosà i Surroca, Josep Maria Vidal, Narcís Artau, Enric Roca i Bota, Claudi Barnés.

Acció realitzada amb el suport de:

La tercera conferència del cicle I després de la guerra, què? organitzat per l'Arxiu Municipal porta per títol Una gran pèrdua, l’exili del magisteri. La conferència tindrà com a punt de partida l'arribada dels feixistes a la frontera que va provocar un allau d'exiliats cap a França, i entre aquest hi havia força mestres, bona part dels capdavanters de la renovació pedagògica durant la república. Alguns varen tornar i varen ser castigats; d'altres anaren cap Amèrica i allà continuaren ensenyant. Alguns d'aquests havien ensenyat a les escoles de Cassà. Amb la dictadura el canvi a les escoles va ser radical. Mentre que als països americans que els acolliren especialment Mèxic, l'escola va fer un notable pas endavant; l'escola a l'Espanya franquista va fer un notable pas enrere.

Qui impartirà la conferència és Salomó Marquès Sureda, professor jubilat del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, que des de la dècada dels anys vuitanta del passat segle està investigant sobre els mestres que treballaven a Catalunya i varen anar a l'exili a partir del 1939.  Ha publicat, entre altres, L'exili dels mestres (1939-1975) (1995), Maestros catalanes del exilio (Mèxic, 2003), Los hermanos Bargés Barba, maestros renovadores en Cataluña y México (Zapopan, Jalisco, 2004), 1939: l'exili del magisteri de Catalunya (Barcelona, 2019).

Cal fer la reserva de les entrades (gratuïtes) a la web cassacultura.cat

Aquest any s'ha dut a terme la digitalització de 226 pergamins del fons patrimonial can Frigola que es conservaven al palau Salvà (annex a la torre Selvana) del carrer d'Avall. La digitalització ha comptat amb el suport de la Diputació de Girona ja que ha format part de la línia de subvencions que aquesta institució destina a treballs d'arxiu. Aquesta digitalització s'ha fet seguint les recomanacions de la guia de digitalització difosa per la Generalitat de Catalunya i tots els documents han estat transcrits per l'investigador local Joaquim Mundet, col·laborador habitual de l'arxiu i que ha fet altres transcripcions i inventaris de material d'arxiu. L'última fase d'aquest projecte és fer-los accessibles al públic i és per aquest motiu que en aquests moments s'està finalitzant una base de dades des de la qual es podran visualitzar tant les imatges dels pergamins, com les transcripcions que ha fet l'investigador local Joaquim Mundet. Tot aquest treball no s'hagués pogut dur a terme sense la predisposició de la família Frigola, la qual arrel de la venda de l'immoble a l'Ajuntament, va donar la documentació que es conservava la casa. Cal recordar la importància de la incorporació d'aquest fons a l'arxiu municipal, no només per la qualitat de la documentació, si no per què forma part d'aquest col·lecció el document més antic que es conserva a l'Arxiu Municipal: un pergamí del segle XII.