La història recupera noms injustament oblidats com la de la cassanenca: Aminda Valls Sabaté. La celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio és un moment excel·lent per recordar-la atès que va ser Secretària del Comité de les Olimpíades Populars a Barcelona el 1936. Aminda va nèixer a Cassà de la Selva el 14 d’agost de 1905, molt aviat va marxar a Alguer, després es va traslladar a Barcelona i dissortadament com tants altres catalans va morir a l’exili l’any 1960. Va ser una persona avançada a la seva època, feminista i esportista, i va arribar a assolir fites molt importants. Apart del secretariat olímpic que hem esmentat anteriorment, va ser secretària de direcció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser membre del Club Femení i d’Esports, el primer club esportiu només femení. L’historiador Jordi Pons és qui ens va treure a la llum aquest personatge quan es va posar en contacte amb l’Arxiu Municipal de Cassà per tal de concretar algunes de les dades de l’Aminda quan elaborava una pastilla informativa que s’havia de publicar en el llibre “40 ans d’exili. La retirada et la protection des réfugiés espagnols par l’Ofpra (1939-1979”) l’any 2020. La informació de l’Aminda l’hem extreta precisament d’aquest article publicat a l’Ofpra (Oficina francesa de protecció dels refugiats i apàtrides).
La fotografia que il·lustra aquesta notícia està extreta de la publicació Dones i Esport, en el número 2 de la col·lecció Quadern de l'esport, de l'Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament de Barcelona, de l'any 2008 i procedeix de l'Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona.
Aquest any es torna celebrar la Fira del tap i l'Arxiu Municipal de Cassà té un especial protagonisme.
El diumenge 13 de juny presentem a l'espai Àgora del passeig de Vilaret l'inventari del fons Figueres Dausà a les 11:40. Aquest és l'inventari d'una documentació molt interessant no tan sols per procedir d'una fàbrica surera que es va fundar en el segle XIX si no també per la quantitat, la qualitat i la integritat de la documentació. Aquest inventari realitzat pel tècnic d'arxiu Jordi Turró ha estat adaptat per a la seva consulta a la pàgina web de Cassà cassaarxiu.cat i a Arxius en Línia per la també tècnica d'arxiu Núria Casellas.
Aquest mateix diumenge i a les 11 del matí presentem dos números de la revista Descobrim, publicació del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs coordinada per l'AMCS, dedicats al suro. El número 15, sota el títol El suro de Cassà arreu del món. Les franceses i el número 17 , Els mascarins. El suro negre - l'aglomerat expandit. Daniela Jubert serà qui ferà la presentació que es durà a terme a l'espai Àgora del passeig de Vilaret.
Per accedir a cadascuna de les presentacions s'han d'adquirir les entrades (grautïtes) prèviament a aquesta adreça https://www.firadeltap.cat/fdt/programacio
L’Arxiu Municipal de Cassà (AMCS) participa enguany a la Setmana Internacional d’Arxius i del lema #ArxiusxDins. Dins les activitats d’aquesta setmana s’ha preparat el monogràfic ‘Dones i Arxius’ on podreu trobar diferents activitats digitals, una exposició digital de fotografia ‘Arxius amb noms de dones’ i un inventari dels fons de les dones als arxius. És en aquest última activitat, en la difusió de l'inventari dels fons de les dones als arxius on hi ha la presència de l’AMCS.
En total hi ha vuit fons, col·leccions o conjunts de documentació de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva en els quals tenen protagonisme les dones:
La col·lecció de la publicació escolar del col·legi Vilaret, “Ecos Juveniles” (1903-1905) impulsada per Pilar Vilaret.
El fons documental d’una germandat La Mutualidad Femenina (1926-1927).
La documentació generada per l’Ajuntament durant la legislatura de l’única Alcaldessa de Cassà, Dolors Godoy (1979-1983).
Un arxiu de fons oral creat el 2008 amb vint-i-vuit entrevistes (de les quals setze son dones) que parlen de diferents àmbits: La vida domèstica la vida a la rereguarda, els espais de sociabilitat, la dimensió religiosa i els ritus de pas, sanitat i higiene.
La documentació de la comunitat de Religioses de Sant Josep (1859-1937) i la seva relació amb l'hospital, entre la qual hi ha un inventari de l'Hospital (1906) i la sol·licitud d'instal·lació de la comunitat per a que tenir cura dels malalts (1889).
El fons Enric Roca Bota on hi ha la correspondència epistolar d'Enric Roca Bota amb la pedagoga Pilar Vilaret (1868-1943).
A l’AMCS també hi ha documentació solta de la qual son protagonistas les dones com un llibre registre de peticions i ofertes a obreres 1939-1943 o la documentació del Sindicat el Porvenir en relació amb la vaga del suro del 1919 (on hi ha un conveni entre la Patronal i la societat amb els jornals mínims dels treballadors diferenciant els sous de les dones i els dels homes).
Aquest inventari i altres activitats sobre dones i arxius són accessibles a:
Recuperem la veu de la Maria Gibert, una nena que tenia 10 anys a l'any 1931, que ens explica com es va celebrar la proclamació de la II República a Cassà de la Selva. La Maria l'any 2008 encara recordava clarament els actes que es varen fer a Cassà el 14 d'abril de 1931 i l'eufòria i l'alegria que hi havia.
Aquest tall de veu el podem recuperar gràcies a un treball que l'Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l'Arxiu Municipal va encarregar a l'antropòleg Josep Maymí i que consta de 1.700 minuts de gravacions a cassanencs i que forma part de l'arxiu sonor que es pot consultar a la sala a l'Arxiu Municipal.
Aquesta setmana ens ha deixat Jordi Nadal, segurament el personatge més il·lustre de Cassà de la Selva. Un dels historiadors més importants de Catalunya, sobre tot dels que han investigat sobre la història econòmica de Catalunya. Els seus estudis han estat una referència en diferents generacions d'historiadors i en els seus estudis hi va inclure el seu poble de naixença. Cal recordar que el seu llibre Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, de l'any 1960 incloïa un estudi sobre la documentació de la parròquia de Cassà, i es parlava de la importància de la contribució dels francesos en el creixament de l'economia després de les guerres i les pestes. A més d'aquestes publicacions Jordi Nadal va col·laborar en diferents àmbits a Cassà de la Selva. Va publicar articles a la revista Llumiguia i va fer diferents conferències al llarg dels anys, a banda d'altres participacions locals