Des de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i el GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) us proposem que aquests dies de confinament ho aprofiteu per conèixer una mica més de la història del nostre poble.
Per això us proposem un joc per participar-hi tota la família, amb vint-i-cinc preguntes senzilles (algunes, no tant) sobre diferents aspectes de la història i la vida de Cassà.
El servei d'arxiu romandrà tancat mentre duri l'estat d'alarma i de confinament i per tant disortadament no serà possible la consulta presencial de la documentació.
Durant aquests dies us convidem a entrar a les diferents pàgines de la web on podreu veure els fons i col·leccions que hi ha a l'arxiu, a més d'una sèrie d'informacions i publicacions que poden ser del vostre interès: la publicació digital del cicle de conferències "Les guerres i els seus efectes", el treball "Cassà un oasi de pau en temps de guerra", la base de dades sobre fosses en el terme de Cassà, les revistes Descobrim del Grup de Recerca i Estudis Casanencs, la publicació periòdica de l'arxiu Plecs, els programes de la Festa Major fins els anys cinquanta, un estudi sobre la iconografia de la façana de can Trinxeria, una reconstrucció virtual de l'antiga portada romànica de l'església parroquial, un cercador d'obres que s'han fet a Cassà des dels segle XIX fins el 1935. A més d'alguns documents digitalitzats com l'expedient de construcció del gegants de Cassà de la Selva, el considerat com primer llibre d'actes de Cassà de la Selva del segle XVIII i les actes del ple en pdf des de l'any 2002. I d'altres informacions que poden ser del vostre interès com un llistat d'alcaldes o el vídeo del pregó de la Festa Major de l'any 2014.
Properament anirem penjant més recursos i instruments de descripció de l'AMCS per tal de fer més ampli aquest repositori de la història i la documentació cassanenca.
Encara que no hi siguem físicament en l'equipament us atendrem a la bústia Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., on podreu sol·licitar totes aquelles informacions que siguin del vostre interès.
Aquest dissabte dia 15 de febrer a 2/4 de 12 del migdia es durà a terme la conferència que porta per títol: La Guerra de Cuba (1895-1898): El fracàs del projecte nacional espanyol. Misèries i angoixes de la societat civil: el cas de Cassà de la Selva. La xerrada està inclosa dins el cicle de conferències Cassanencs arreu del món organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i es durà a terme a la sala de conferències de can Trinxeria, a la plaça de la Coma, 16, a càrrec del conferenciant Lluís Costa, doctor en història i professor titular de la Universitat de Girona.
La història de Cuba i la de Catalunya no s’entendrien si no s’analitzen de manera interrelacionada les trajectòries polítiques, socials i econòmiques d’ambdós països, sobretot al llarg del segle XIX. Catalunya viu, en aquell període, plenament mirant a Amèrica. Ciutats com l’Havana, Santiago de Cuba, Matanzas, Trinidad o Pinar del Río, entre d’altres, es poblaren de catalans dedicats, preferentment, al petit comerç, per bé que en alguns casos invertiren en la indústria del sucre o del tabac.
L’emigració catalana a Amèrica fou un fenomen que afectà bàsicament, encara que no exclusivament, les localitats del litoral català. I si projectem la mirada més enllà dels aspectes estrictament comercials i fem atenció als diversos conflictes bèl·lics esdevinguts al llarg del segle XIX entre Espanya i Cuba constatarem que la presència espanyola a Cuba tingué, també, una important incidència a través dels elevats contingents de soldats que participaren –si us plau, per força– a les guerres cubano-espanyoles. I des d’aquesta perspectiva podrem generalitzar la implicació del conjunt territorial de l’Estat espanyol en terres cubanes. Ciutadans de gairebé tots els municipis de Espanya hagueren de travessar l’Atlàntic per lluitar en favor de mantenir els dominis d’Ultramar. Cassà de la Selva no fou cap excepció i la documentació relativa a diversos allistaments ho demostren.
En la conferència analitzarem l’estratègia militar d’Espanya en el marc de la guerra contra Cuba i els EUA dels anys 1895-1898, des del punt de vista de la seva relació amb la ciutadania catalana, fent especial atenció al cas del municipi gironí de Cassà de la Selva. L’estament militar espanyol arribava a finals del segle XIX amb un cert desprestigi. Efectivament, era una institució molt mal valorada i impopular, sovint repressiva, molt classista i enormement injusta a l’hora de reclutar soldats de quintes. L’embranzida dels nacionalismes perifèrics a finals del segle XIX no va representar l’afebliment –o destrucció– del nacionalisme espanyol, sinó que més aviat fou al revés: el fracàs del nacionalisme espanyol fou la causa de l’èxit polític dels nacionalismes alternatius. L’altíssim nombre de pròfugs i desertors resulta una prova irrefutable del poc prestigi que tenia l’exèrcit espanyol.
Les línies de recerca del conferenciant han tingut sovint com a eix principal la història de la comunicació i les seves relacions amb la societat, així com l’anàlisi dels lligams històrics entre Cuba i Catalunya. És autor d’un notable nombre d’articles científics i de divulgació, així com de més d’una vintena de llibres, entre els que hi ha: L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX (1999), El nacionalisme cubà i Catalunya (2006), La Llumanera de Nova York. Un periòdic entre Catalunya i Amèrica (2012), Cuba i el catalanisme. Entre l’autonomia i la independència (2013), Les construccions nacionals: entre l’imaginari i la realitat. La formació de la consciència nacional cubana després del 1898. Anàlisi comparativa amb els casos de les identitats espanyola, catalana i porto-riquenya (2016, reedició revisada i en castellà el 2017). Editor dels llibres El patrimoni documental: Catalunya-Cuba (2007), Imatge i comunicació a Cuba (2010) i Comunicació pel canvi social (2014). Ha participat en diversos esdeveniments científics i acadèmics celebrats a Cuba i ha impartit docència a la Universitat de Río Piedras a San Juan de Puerto Rico. És el director del Grup de Recerca “Comunicació Social i Institucional” de la Universitat de Girona, i el director científic del Campus de la Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona.
Peu de foto:
Pere Boada i Vergés a Filipines (procedència AMCS. Col·lecció Montserrat Boada)
Els límits del terme municipal són dinàmics i el dibuix del perímetre municipal ha canviat sensiblement al llarg dels segles, i el patrimoni natural i històric que contenen ha anat passat d'un municipi a l'altre. Això és el que vol explicar el llibre El Termenal del qual en són autors dos cassanencs: Quim Mundet, investigador i Xavier Niell, llicenciat en història i tots dos membres del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs. Per fer-ho, els autors han realitzat un treball de camp, trepitjant el territori i també una recerca històrica, consultant centenars de documents i mapes antics tant d'arxius públics com privats. I també han fet un treball de memòria oral, ja que sense els coneixements i les aportacions que han fet els mateixos veïns, tampoc hauria estat possible.
Per fer-lo pràctic en aquest llibre s'hi recullen totes les fites de pedra que conformen el nostre terme municipal, amb la seva fotografia corresponent i una fitxa explicativa i amb un mapa on s'hi explica amb detall per on passa la lína de terme i els canvis que aquesta divisòria ha tingut al llarg del temps
El llibre es presentarà aquest dissabte dia 25 de gener, a les dos quarts de 12 del matí, a la sala de Plens de l’Ajuntament de can Nadal. La presentació anirà a càrrec del doctor en història Elvis Mallorquí i els autors del llibre Joaquim Mundet i Xavier Niell, explicaran com l'han elaborat i les conclusions a les quals han arribat.
Aquest volum és el número 5 de la col·lecció de toponímia dels veïnats de Cassà, que publica l'Ajuntament de Cassà per mitjà de l'Arxiu Municipal (AMCS) i que compte amb el suport de la Diputació de Girona.
IMPORTANT: Ateses les condicions climatològiques d’aquests últims dies hem canviat el lloc de la presentació. Aquesta es farà a la sala de Plens de l’Ajuntament, no davant l'Estació, i a 2/4 de 12 del matí, no a les 11 com havíem anunciat.
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya s'han elaborat les fitxes de Normalització de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) de diferents fons empresarials i patrimonials de l'Arxiu i s'han elaborat i revisat els inventaris corresponents. En total han estat descrites 280 capses dels fons Trinxeria, del segle XVIII a la primera meitat del segle XX; Anissats Duran i Transports Domingo del segle XX; Can Limbo i can Serra, de la segona meitat del segle XIX a la primera meitat del segle XX; Oller, del segle XIII-mitjans segle XIX; Maymí (Cal Sillé), de la segona meitat del segle XVI a la primera meitat del segle XIX. Tots els fons són molt importants per a la recerca no tan sols a nivell local si no a nivell general però amb tot cal remarcar el fons Oller pel seu volum, 2.000 registres, i antiguitat, des del segle XIII, i perquè ja havia estat descrit per l'investigador cassanenc Joaquim Mundet i ara s'ha revisat tal com hem dit per a la seva normalització sota els estandards de descripció utilitzats per la Generalitat.
Amb aquesta acció es fa un pas endavant cap a la normalització de la descripció dels fons de l'arxiu per tal de poder-los fer accessibles en un futur per mitjà de la pàgina a arxius en línia de la Generalitat i properament també es penjaran a la pàgina web de l'arxiu.