Volum: 4,2 metres lineals
Dates extremes: segle XII-XX
Data d’ingrés: 2011 i 2013
Suport: paper i pergamí
Instruments de descripció: Inventari
Contingut
Conjunt documental generat per la família del mas Oller d'Esclet, que pot servir de model del creixement i desenvolupament d'un patrimoni per mitjà d'estratègies i aliances patrimonials. Hi ha pocs documents dels segles XIV i XV, però des de finals del s. XVI, es pot anar seguint, sense interrupció, cada una de les generacions de la família Oller que van viure i es van anar succeint en el mas, les relacions amb els diferents senyors, el seu festeig amb l'estament eclesiàstic i la sostenibilitat econòmica dels masos. A més s'hi veu reflectit un dibuix del paisatge agropecuari, de les tasques que s'hi duien a terme i de la manera com s'hi duien a terme.
Dins aquest conjunt documental té un protagonisme especial la documentació patrimonial formada per: inventaris, capbreus, capítols matrimonials, censos, comptabilitat, escriptures, establiments de beneficis, llibretes de llogar mossos i criades, testaments... destacant d'entre tots el llibre dels actes del mas Oller de l'any 1590. A banda d'aquest important gruix de documentació també n'hi ha un altre de molt rellevant i divers: una còpia de l'any 1508, del privilegi reial del 1456 que permet l'elecció dels regidors de la Universitat de Cassà i de celebrar mercat setmanal i dues fires anuals; processos, representacions teatrals, remeis casolans, receptes, poemes... i una interessant biblioteca centrada en teologia.
Història
El mas Oller, situat al veïnat d'Esclet, al sud del terme municipal de Cassà de la Selva, ja existia el segle XIII, tot i que el primer esment documental, fins aquests moments, és del segle XIV. Al segle XVI les seves terres s’ampliaren amb la incorporació de les del veí mas Vivet d’Esclet i en el segle XVIII començaren a adquirir finques a l'interior de la vila. A finals del segle XIX, segons un inventari fet per Francesc Oller i Vidal, el mas Oller d’Esclet tenia una extensió de 140 vessanes que s’estenien a l’entorn de la masia; també tenien propietats al veïnat de les Serres també de Cassà de la Selva, a Caldes de Malavella, a Maçanet de la Selva, i a Blanes. Durant la primera dècada del s. XX, s'incorporà, per matrimoni, el mas Frigola, de Vilavenut, i finques a Camós i a Sant Aniol de Finestres. En els anys vint del segle XX adquiriren el mas Barnés i el Mas Nou d’Esclet. Finalment, també per patrimoni, s'uniren les l’heretats més importants del veïnat d’Esclet, la del mas Oller, amb la del mas Frigola.
Alguns membres de la família es van dedicar al sacerdoci, un va ser un professor de teologia i també hi va haver un batlle de Cassà de la Selva, en Joan Oller, d’Esclet, que va ser elegit, durant el trienni de 1655 al 1657.
Instruments de descripció
Inventari del fons Oller de la pàgina 1 a a 189
Inventari del fons Oller de la pàgina 190 a la pàgina 324