Volum: 11,5 metres lineals
Dates extremes: 1890-1973
Suport: paper
Ingrés: 2005, 2015
Contingut
Les primeres notícies de l'activitat de l'empresa daten del 1890 quan es varen associar dues nissagues de Cassà amb una llarga experiència en la producció de taps: Els Dausà i els Figueres i l'any 1900 varen obrir una sucursal a Xile.
La fàbrica va ser propietat de la família fins el seu tancament l'any 2004.
La residència familiar estava al carrer Major, en una casa amb una façana modernista que va ser enderrocada en els anys setanta. Per accedir a la fàbrica es passava per l'interior de l'habitatge que donava accés a la part posterior on estava ubicada la fàbrica.
Posteriorment la casa va tenir un accés independent pel carrer Puigcogul.
L'empresa es va dedicar a la producció de taps, però va destacar en l'exportació i la comercialització. Al mercat espanyol l'empresa venia taps de sidra als principals productors asturians, però també n'exportava a altres països, com Anglaterra, França, Xile i Filipines. Per fer front a la demanda la companyia comprava taps a altres productors de Cassà i d'altres pobles de les comarques de Girona.
La documentació es va conservar a la fàbrica fins el seu tancament l'any 2004. Part de la maquinària va anar al museu del suro de Palafrugell i a l'industrial surer Eduard Mestres, el qual també va adquirir el fons documental que va cedir a l'arxiu l'any 2015. Una part reduïda del fons va ser cedida a l'arxiu l'any 2006 per Francesc Dausà.
Dos ingressos més varen complementar aquest fons amb un reduït però molt interessant conjunt de fotografies. Tos dos es varen produir l'any 2006 i consisteixen vuit en fotografies originals donades per M. Lluïsa Dausà i cinc imatges cedides per a la reproducció per part de Montserrat Gener.
El fons s'ha conservat gairbé íntegre i són interessant diverses sèries, com els copiadors de cartes enviades (1894-1953) com també la correspondència rebuda (1891-1912). Són molt interessant les cartes rebudes dels proveïdors de suro en planxa i carracs d'Andalusia i Extremadura (190-1925). Sobre els clients, s'ha conservat bona part de la correspondència rebuda, sobretot de productors de sidra asturians, des de principis del segle XX fins a la dècada del 1950. També és destacable la correspondència amb la sucursal de Xile i amb representant i agens de comerç establerts a diverses ciutats d'Astúries, Lisboa, Nova York i San Francisco.
La comptabilitat s'ha conservat gairebé en la seta totalitat. Llibres Major, llibres Diari i Llibres de Caixa des del 1891 al 1955.
Història
Les primeres notícies de l'activitat de l'empresa daten de principis de la dècada de 1890, quan van associar-se dues nissagues de Cassà amb una llarga experiència en la producció de taps: els Dausà (o Daussà) i els Figueres. Des de la seva constitució, un dels dos socis de l'empresa era Francesc Figueres Carbó, que va estar al capdavant de la societat fins a la seva defunció el 5 de desembre de 1916. La companyia va passar a mans del seu fill, Francesc Figueres Oller que va compartir la gerència amb un altre soci, Francesc Dausà Surís. Mentre el primer s'ocupava de la gestió comptable i de la gestió de vendes, el segon era el responsable de la producció. A partir del 1900, la companyia havia establert una sucursal de vendes a Xile on hi treballaven Domingo Figueres, germà de Francesc Figueres Oller, i Josep Costeis. A partir del 1907, Domingo Figueres es va consolidar al capdavant de la sucursal, com a director de vendes en solitari, fins al 1928. La fàbrica principal estava situada al carrer Major de Cassà. A principis del segle XX, es composava de tres cossos d'edificis i dos patis, que se situaven al mateix domicili particular de Francesc Figueres Carbó. L'edifici que donava al carrer Major era la casa dels Figueres i la seva família. Al pati, hi havia la fàbrica, els tallers i els magatzems, on es concentrava la producció. Com la majoria de fàbriques de Cassà, l'empresa es va dedicar a la producció de taps, però va destacar sobretot en la seva exportació i comercialització. Al mercat espanyol, l'empresa venia taps de sidra als principals productors asturians, però també n'exportava a altres països, com Anglaterra, França, Xile o Les Filipines. Per fer front a la demanda, la companyia comprava taps a altres productors de Cassà i altres fabricants establerts als municipis surers de la província. L'any 1937 la fàbrica va ser intervinguda per la CNT i un comitè obrer de control es va fer càrrec de la direcció de l'empresa, juntament amb l'aleshores propietari, Josep Dausà Oliver. Després de la guerra, Josep Dausà va continuar al capdavant de l'empresa fins que el va succeir el seu fill, Josep M. Dausà Figueres. El darrer propietari va ser Josep M. Dausà Frigola que va tancar la fàbrica l'any 2004.
Instruments de descripció normalitzats
Descripció del fons Figueres Dausà
Inventari del fons Figueres Dausà