Fons d'empreses

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8

Volum: 24,2 metres lineals

Dates extremes: 1920 -1970 (aprox.)

Data d'ingrés: 1991

Suport: paper, cartró

Instruments de descripció: Fitxa de fons, inventari

Contingut
La documentació abasta gairebé tota la història de l’empresa, des dels anys quaranta fins a finals dels setanta, si bé es pot copsar un predomini de material de l’etapa més moderna. De l’etapa fundacional tan sols se’n conserva un dietari de 1933. Cal destacar la conservació dels llibres majors i diaris, el primer dels quals es remunta al 1938, a banda d’una voluminosa correspondència que permet resseguir amb detall tota l’activitat comercial d’una firma i un sector que van viure el seu esplendor als anys cinquanta i seixanta, amb una important xarxa comercial arreu de les comarques gironines, el principal consumidor dels seus productes. Així mateix, ens queda testimoni de tots i cada un dels seus licors i begudes elaborats a través de fitxes tècniques d’elaboració i distribució i de col·leccions d’etiquetes d’ampolles.


Història
Els precedents de l'activitat d'aquesta empresa es troben en la destil·lació rudimentària de vi que feia el botiguer Narcís Duran i Carbó al carrer Raval, cantonada amb el carrer del Pont. A finals dels anys vint, Duran va fundar Anisats Duran. Dels anys trenta als cinquanta l'empresa va viure l'etapa més brillant de la seva història, una fase d'expansió, ampliació i modernització que la convertiria progressivament en capdavantera a escala local i provincial. A finals dels quaranta es comencen a etiquetar i embotellar els productes que fins llavors comercialitzaven a granel. Dels licors més antics, la seva ratafia va tenir molta acceptació a la Garrotxa i el seu licor estomacal més famós va ser els Aromes de la Selva. L'elaboració de la major part dels productes es feia d'una manera molt artesanal; la ratafia, per exemple, es feia amb nous que s'escampaven pel pati de l'empresa i s'aixafaven amb un mall de fusta. Aquesta empresa familiar tenia una desena de treballadors. Narcís Duran va morir d'un tret de fusell a Orriols el 6 de maig de 1937, i el seu germà Josep Maria va continuar amb la tasca fins a la seva mort el 1951. Després se'n va ocupar la seva esposa Dolors Olivé i Vidal, que, ajudada pel seu germà Josep, va tirar endavant l'empresa. El 1978 Anisats Duran, avançada la crisi en aquest sector industrial i ja en vigor la llei estatal que promulgava l'eliminació de productes a granel, va ser absorbida per Destil·leries Gerunda amb tot el personal laboral i, més tard, pels volts dels anys vuitanta, es va tancar definitivament.

Inventari del fons Anisats Duran

Instruments de descripció normalitzats

Descripció del fons Anisats Duran

Inventari del fons Anisats Duran