Una de les figures femenines a revindicar és la de Pilar Vilaret i Puig, nascuda a Gunyoles el 1868 i que va arribar a Cassà de la Selva el 1887 als 19 anys quan es va fer fundar l'escola Vilaret que estava dirigida pel seu pare. Quan el seu pare va morir el 1901 va ser ella que va prendre el relleu al capdavant de l'escola, i va ser durant la seva direcció que es varen introduir molts elements renovadors, entre els quals la publicació del periòdic escolar anomenat Ecos Juveniles. Una altra dona també digne de destacar dins l'escola Vilaret és la Teresa Pijoan Pi que va nèixer a Bellcaire i va arribar a Cassà el 1894 per excercir de mestre a l'escola Vilaret. Després de la mort de la Teresa, el 1934, l'escola va tancar però la seva petja va ser prou important com per què l'Ajuntament la declarés filla adoptiva de Cassà de la Selva lany 1932. A l'arxiu Municipal tenim prou documentació com per treballar aquestes dues figures: conservem una col·lecció original de Ecos Juveniles (que també es poden consultar online a https://www.bibgirona.cat/regira/) on els alumnes (nois i noies) i els professors hi escrivien i també hi ha la correspondència epistolar que va mantenir Enric Roca Bota amb la pedagoga Pilar Vilaret. Val a dir una altra dona destacable, en aquest cas en el camp de les arts, La pintora cassanenca Lluïsa Botet (1884-1951), va ser una de les deixebles de Pilar Vilaret.

A l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva hi ha altra documentació per iniciar estudis per reconstruir la història de les dones a Cassà. Una mostra d'aquesta documentació que hi ha l'arxiu la podem descobrir a la pàgina web de la Generalitat https://xac.gencat.cat/ca/dones-i-arxius/index.html. Entre la documentació hi ha: la del Sindicat el Porvenir en relació amb la vaga del suro del 1919 on es discutia sobre els jornals mínims dels treballadors diferenciant els sous de les dones i els dels homes; documentació de la comunitat religiosa i la seva relació amb l'hospital de pobres de Cassà; entrevistes a setze cassanenques que parlen de diferents àmbits del poble; sense oblidar la documentació pròpia de l'Ajuntament durant l'època en què M. Dolors Godoy en va ser la primera alcaldessa de la democràcia. I per acabar la lectura dels articles sobre les dones publicats en els periòdics local l'Horitzó i Ecos Juveniles ens fan una radiografia del que significava ser dona en els primers anys del segle XX i en els anys trenta.