L’Arxiu Municipal de Cassà (AMCS) participa enguany a la Setmana Internacional d’Arxius i del lema #ArxiusxDins. Dins les activitats d’aquesta setmana s’ha preparat el monogràfic ‘Dones i Arxius’ on podreu trobar diferents activitats digitals, una exposició digital de fotografia ‘Arxius amb noms de dones’ i un inventari dels fons de les dones als arxius. És en aquest última activitat, en la difusió de l'inventari dels fons de les dones als arxius on hi ha la presència de l’AMCS.
En total hi ha vuit fons, col·leccions o conjunts de documentació de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva en els quals tenen protagonisme les dones:
La col·lecció de la publicació escolar del col·legi Vilaret, “Ecos Juveniles” (1903-1905) impulsada per Pilar Vilaret.
El fons documental d’una germandat La Mutualidad Femenina (1926-1927).
La documentació generada per l’Ajuntament durant la legislatura de l’única Alcaldessa de Cassà, Dolors Godoy (1979-1983).
Un arxiu de fons oral creat el 2008 amb vint-i-vuit entrevistes (de les quals setze son dones) que parlen de diferents àmbits: La vida domèstica la vida a la rereguarda, els espais de sociabilitat, la dimensió religiosa i els ritus de pas, sanitat i higiene.
La documentació de la comunitat de Religioses de Sant Josep (1859-1937) i la seva relació amb l'hospital, entre la qual hi ha un inventari de l'Hospital (1906) i la sol·licitud d'instal·lació de la comunitat per a que tenir cura dels malalts (1889).
El fons Enric Roca Bota on hi ha la correspondència epistolar d'Enric Roca Bota amb la pedagoga Pilar Vilaret (1868-1943).
A l’AMCS també hi ha documentació solta de la qual son protagonistas les dones com un llibre registre de peticions i ofertes a obreres 1939-1943 o la documentació del Sindicat el Porvenir en relació amb la vaga del suro del 1919 (on hi ha un conveni entre la Patronal i la societat amb els jornals mínims dels treballadors diferenciant els sous de les dones i els dels homes).
Aquest inventari i altres activitats sobre dones i arxius són accessibles a:
Recuperem la veu de la Maria Gibert, una nena que tenia 10 anys a l'any 1931, que ens explica com es va celebrar la proclamació de la II República a Cassà de la Selva. La Maria l'any 2008 encara recordava clarament els actes que es varen fer a Cassà el 14 d'abril de 1931 i l'eufòria i l'alegria que hi havia.
Aquest tall de veu el podem recuperar gràcies a un treball que l'Ajuntament de Cassà de la Selva per mitjà de l'Arxiu Municipal va encarregar a l'antropòleg Josep Maymí i que consta de 1.700 minuts de gravacions a cassanencs i que forma part de l'arxiu sonor que es pot consultar a la sala a l'Arxiu Municipal.
Aquesta setmana ens ha deixat Jordi Nadal, segurament el personatge més il·lustre de Cassà de la Selva. Un dels historiadors més importants de Catalunya, sobre tot dels que han investigat sobre la història econòmica de Catalunya. Els seus estudis han estat una referència en diferents generacions d'historiadors i en els seus estudis hi va inclure el seu poble de naixença. Cal recordar que el seu llibre Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, de l'any 1960 incloïa un estudi sobre la documentació de la parròquia de Cassà, i es parlava de la importància de la contribució dels francesos en el creixament de l'economia després de les guerres i les pestes. A més d'aquestes publicacions Jordi Nadal va col·laborar en diferents àmbits a Cassà de la Selva. Va publicar articles a la revista Llumiguia i va fer diferents conferències al llarg dels anys, a banda d'altres participacions locals
L’AMCS (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva), l’àrea de cultura i el GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) han organitzat l’exposició Ramon Prior. Cassà de la Selva dibuixada. Prior tot i que va néixer a El Ru el 1928 i va morir a Girona el 2004 va passar la infantesa i la joventut a Cassà i els carrers del poble varen ser la seva primera font d’inspiració. Prior va ser un extraordinari dibuixant i a la sala d’exposició de can Trinxeria des del dia 11 de desembre fins el 15 de gener es podrà veure una selecció dels seus dibuixos. El material exposat procedeix en la seva major part de l’AMCS i de la mateixa família de l’artista.
El dia 11 de desembre s’han retornat els objectes personals del cassanenc Baldiri Soler Artau als seus descendents en el marc del projecte STOLEN MEMORY. La campanya de retorn dels objectes dels deportats a camps nazis es va iniciar fa un parell d'anys i va començar amb un important ressò mediàtic. La localització dels descendents de Baldiri Soler ha estat possible gràcies a la investigació que ha fet l’historiador Jordi Pons, el qual va comptar amb la col·laboració de l’AMCS (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva) i de Xevi Niell en la recerca pel que fa als arxiu de Cassà. Baldiri va nèixer a Cassà el 1901 i vivia a la carretera Provincial, l'any 1928 es va casar amb Maria Nabarra i un any més tard va nèixer la seva filla Maria Teresa. A partir d'aquest moment ja perdem la pista a Cassà i es retroba a Sils d'on és alcalde durant la Guerra Civil fins que es veu obligat a prendre el camí de l'exili a França.